Convertir no és reanomenar

Que l'extensió triï l'intèrpret té tres conseqüències que es fan servir cada dia. Dues serveixen i una trenca coses.

Una: reanomenar l'extensió canvia l'intèrpret, no el contingut.

És exactament el truc del .docx a .zip. No transformes res, només demanes a un altre programa que ho miri.

Dues, i és la que trenca coses: posar .pdf a una foto no la converteix en PDF.

L'etiqueta menteix, el lector de PDF obre allò esperant un PDF, no troba el que espera i etziba un error estrany.

Convertir no és reanomenar. Convertir és generar un fitxer nou amb altres bits a dins.

Tres: com que mana l'extensió, val la pena veure-la.

Windows les amaga per defecte, i per això molta gent conviu amb fitxers dels quals no pot veure el tipus.

A l'Explorador de fitxers: Visualitza → Mostra → Extensions de nom de fitxer (al Windows 10, la pestanya Visualització i la casella del mateix nom). Activa-ho avui i no ho apaguis mai més.

Una dada que sorprèn. Els .docx, .xlsx i .pptx són, per dins, un .zip amb fitxers de text a dins. Literalment: reanomena un .docx a .zip, obre'l amb el descompressor de sempre, i allà hi ha el text.

Però des de fora es comporten com a binaris: no els pots llegir d'un cop d'ull ni comparar-ne dues versions. Compten com a binaris a tots els efectes pràctics.