Treballar amb fitxers › De la finestra al fitxer · 8 min de lectura
Al fons, tots els fitxers són el mateix: zeros i uns. El que canvia és què representen aquests zeros i uns.
En un fitxer de text, cada grupet de bits representa un caràcter: una lletra, un número, un espai, un salt de línia. I com que fa dècades que tothom es va posar d'acord en quin número toca a cada lletra, qualsevol programa el pot llegir sense saber res de l'altre. Té línies, i a cada línia s'hi pot assenyalar: «la tercera».
TEXT — .md .csv .html .svg
Canvia la línia 3. Les altres sis no es toquen.
BINARI — .pdf .docx .png
%PDF-1.7 %âãÏÓ 4 0 obj <</Filter/FlateDecode/Le ngth 3721>> stream xœÝ] Ë'ãÆ'Ýç+ ¦'&†½Ø€ û¢‡ $Á>zÐ ‰Ì4ÅêGwSj4? ~
No existeix «la línia 3». Es regenera el fitxer sencer.
En un fitxer binari els bits representen una altra cosa: el color d'un punt, la llargada d'un bloc comprimit, en quin byte comença la pàgina 4. Només el programa que el va escriure sap què significa cadascun.
No hi ha lletres, no hi ha línies. Hi ha un bloc.
La prova casolana: obre'l amb el Bloc de notes. Si veus el que diu, és text. Si veus un garbuix de símbols, són bits que no són lletres i el Bloc de notes te'ls està mostrant com si ho fossin.
Tota la resta surt d'aquí.
Per què es pot editar una sola línia d'un fitxer de text i no d'un PDF?
La diferència és a què es pot assenyalar.
snack 4 de 9 · De bits a lletres
Powered by KlugerByte