La idea que ho canvia tot

Al navegador, la conversa és la feina: tot el que has aconseguit viu dins d'aquell fil. Si es tanca, si s'omple, si no el trobes més, has perdut. Per això et sents estret.

Aquí la conversa baixa de categoria: passa a ser el canal per on dones instruccions. La feina no queda allà — queda en fitxers, al teu disc.

El límit és la carpeta. La IA només veu el que hi ha dins de la que has obert. No veu la resta del disc, ni les teves fotos, ni el teu correu, ni el que tinguis en una altra finestra.

No és una limitació tècnica que algú es va oblidar d'arreglar: és la protecció. Per això el gest de començar a treballar serà sempre el mateix — obrir una carpeta, no obrir un fitxer solt.

I encara dins d'aquesta carpeta, abans de tocar res et demanarà permís.

Tres costums per al primer dia. No són regles de seguretat informàtica: són les que fan que l'experiència sigui bona.

1. Demana el pla abans que l'acció. «Primer ensenya'm què faràs, no ho facis encara.» Llegeixes el pla, i només llavors li dius que tiri endavant. Faràs servir això moltíssim al principi i cada vegada menys després.
2. Que no esborri mai: que mogui. La consigna permanent és que, en lloc d'esborrar, enviï el que sobra a una carpeta a part i t'avisi. Després ho mires tu i esborres a mà. No perdràs mai res per un malentès.
3. Tema nou, conversa nova. Una conversa amb massa coses barrejades comença a donar respostes estranyes — i aquesta és la causa número u del «però abans anava bé».

El que NO has de fer, per abaixar l'ansietat abans de començar:

• No has d'aprendre ordres. Li parles en català.
• No has d'entendre què és «git». S'instal·la perquè cal per sota, però no el tocaràs.
• No has de preparar res per endavant. S'instal·la tot junt, de zero.
• No pots trencar res important. La carpeta estarà sincronitzada amb historial de versions, i el costum número 2 s'encarrega de la resta.
• No has de recordar això. Si alguna cosa no ha quedat clara, és material torna més endavant ja aplicat. No hi ha res a estudiar.